La festa de Sant Antoni és la més important de les que se celebren a sa Pobla i la que té un arrelament tradicional més antic (tenim constància de la seva gran devoció des de l’any 1365). L’entusiasme popular envers la figura del sant no ha decaigut mai.
L’església de Sant Antoni d’Uialfàs fou erigida parròquia l’any 1357 (va ésser enderrocada el 1697 i al mateix lloc es construí l’actual temple, igualment dedicat al sant abat).
Així, tenim clar que des d’antuvi, Sant Antoni ha estat present a la història dels poblers.
Segons Alexandre Ballester, cronista oficial de la vila de sa Pobla, la pervivència de les festes de Sant Antoni a través dels segles s’explica per tres vectors: el poble, la parròquia i l’ajuntament. A més a més, la festa té un doble caràcter: religiós i profà. Religiós per la devoció al sant eremita protector del bestiar. Profà per la idea de festa (foguerons, ximbomba, bauxa...) que és comuna en molts pobles mediterranis que celebren el solstici d’hivern.
El següent text ens posa de manifest l’antigor de la celebració:
Poblers estimats: poc después de sa
Reconquista, que va ser el dia de Sant Silvestre i Santa Coloma o sia el derrer
dia del any 1229, i molt antes del any 1300, és cert que ja existia Sapobla de
Vialfás, situada en los voltants del Santuari de Crestaig, essent titular i
patrona d’aquell vetust oratori la verge i martir Santa Margalida. Peró vengué
l’any 1300, en que provablement sa primitiva població se trasladá desde Crestaig
aquí aont está avuy en día, i el Rei en Jaume II en aquest any declarà Vila Real
Sapobla de Vialfás i regularment se fabricà desseguida, prenguent per titular el
gloriós Sant Antoni Abad, l’ésglésia antiga de Sapobla que comensaren a esbucar
l’any 1697, per construir l’esglesia actual.
El gloriós Sant Antoni era tan popular dins Catalunya, aont havia obrat molts de miracles, que els catalans que vengueren amb el Rei en Jaume el Conquistador segurament importaren a sa nostra Illa sa devoció de tots els pobles an el Sant Abad. Per axó no és d’estranyar que Sapobla de Vialfás qu’el prengué per Titular també li tenga desde sa fundació una devoció extraordinaria.
Are fa 554 anys, o sien 65 anys después de declararse Vila Real, sa festa del Sant Anacoreta ja se celebrava en el nostro poble am gran solemnitat, i així és que segons un document molt curiós escrit l’any 1365 ja consta que per la festa de Sant Antoni sa gent ja anava bastant de bulla, pués segons tal document en la nit de la festa de Sant Antoni, segurament sa vigília del Sant Titular, com avui en dia, un tal Joan monjuich pobler acompanyava dues dones amb una espasa la qual li fonc llevada o presa, perque estava prohibit dur armes; pero essent lícit portarné si acompanyaven dones per evitar desordes, vataquí qu’ell s’apelá an el Governador contra es Batle de Sapobla de Vialfás, qui tengué que restituir-lí la dita espasa. Tot axó mos fa veure quant antiga és sa devoció an el gloriosíssim Sant Antoni, i que es va comensá am sa fundació de Sapobla, no s’ha d’acabar jamai, mentres existesca Sapobla.
El gloriós Sant Antoni era tan popular dins Catalunya, aont havia obrat molts de miracles, que els catalans que vengueren amb el Rei en Jaume el Conquistador segurament importaren a sa nostra Illa sa devoció de tots els pobles an el Sant Abad. Per axó no és d’estranyar que Sapobla de Vialfás qu’el prengué per Titular també li tenga desde sa fundació una devoció extraordinaria.
Are fa 554 anys, o sien 65 anys después de declararse Vila Real, sa festa del Sant Anacoreta ja se celebrava en el nostro poble am gran solemnitat, i així és que segons un document molt curiós escrit l’any 1365 ja consta que per la festa de Sant Antoni sa gent ja anava bastant de bulla, pués segons tal document en la nit de la festa de Sant Antoni, segurament sa vigília del Sant Titular, com avui en dia, un tal Joan monjuich pobler acompanyava dues dones amb una espasa la qual li fonc llevada o presa, perque estava prohibit dur armes; pero essent lícit portarné si acompanyaven dones per evitar desordes, vataquí qu’ell s’apelá an el Governador contra es Batle de Sapobla de Vialfás, qui tengué que restituir-lí la dita espasa. Tot axó mos fa veure quant antiga és sa devoció an el gloriosíssim Sant Antoni, i que es va comensá am sa fundació de Sapobla, no s’ha d’acabar jamai, mentres existesca Sapobla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario